L’any 1930 es constituí el primer Col·legi d’Odontòlegs de la II Regió format la major part per odontòlegs de Barcelona, amb 2 vocals per cada una de les altres províncies catalanes. La constitució d’aquest Col·legi fou molt important per a la professió, ja que consagrava i equiparava en honors la professió com una de les especialitats sanitàries.

El 14 de desembre de 1933 Catalunya recuperà els seus drets i amb l’autonomia els serveis de sanitat es van traspassar al Govern català; es va crear el Col·legi Oficial d’Odontòlegs de Catalunya amb les seves seccions provincials. El 1936, amb motiu dels canvis produïts per l’inici de la Guerra Civil, la Junta plegà i el Col·legi passà a mans d’un grup mixt sindical integrat per protètics dentals, practicants i alguns odontòlegs.

A partir de l’any 1940 es tornà a constituir el Colegio Oficial de Odontólogos de la II Región, ampliat a partir dels anys cinquanta en Colegio Oficial de Odontólogos y Estomatólogos de la II Región. En aquell moment hi havia al Col·legi una Junta Provincial que cada any assolia més independència, tan burocràtica com econòmica i així es pogué llogar un modest local com a seu del Col·legi Provincial.